Nosaltres, mortals és una obra de teatre documental que fa un recorregut per la història de les presons de dones i de les dones empresonades, especialment a l’Estat espanyol, a través de testimonis reals, escenes inspirades en fets històrics i documents d’arxiu.

Amb una estructura de compte enrere, l’obra viatja del present cap al passat per mostrar com el sistema penitenciari perpètua un sistema patriarcal i classista, i es manté centrat més en el càstig que en la reinserció.

L’obra reviu moments com les protestes feministes de la Transició, els abusos del franquisme a les preses polítiques, les reformes frustrades de figures com Victoria Kent durant la II República, i la marginació imposada per la “Ley de Vagos y Maleantes”.

La peça posa en relleu les múltiples capes d’injustícia, control i violència estructural que han afectat —i encara afecten— les dones empresonades, especialment aquelles que són pobres, racialitzades, amb trastorns de salut mental o víctimes de violència masclista